L'espiral

Quan tens alguna amiga d'Erasmus el que més desitges és poder anar a visitar-la.

I que millor que les dates de falles per viatjar.

 

Doncs bé, vam sortir de València el dilluns 14 en bus fins a Barcelona. En arribar vam anar a buscar l'hostal on ens quedàvem i després vam pegar una xicoteta volta pels carrers de Barcelona amb l'ajuda de Laura que actualment resideix allà. La veritat és que no ens va donar temps a veure moltes coses, ja que vam arribar de vesprada.

 

Això sí, per a variar algun contratemps havia de succeir-nos, sinó no seriem nosaltres... Així que només sortir de l'hostal per anar a fer el passeig se me va trencar la motxilla i vam estar tota la vesprada entre visita i visita buscant algun xino on comprar fil i agulla. 

 

Després de dues hores ens trobem una botiga de teles i fils i al veure que no hi havia una altra alternativa vam entrar. Però és que després de pagar 4,20 € pel fil negre i un pack d’agulles, al carrer següent ens trobem amb unes tres botigues de xinos... Jo i la meua bona sort, però en fi, almenys em vaig cosir la motxilla i va aguantar tot el viatge.

 

Eixa nit a l'hostal ens quedàvem en una habitació de 16 persones. Entre roncs i que feia molta calor no vam poder dormir molt, per no dir res, ja que per la meua pròpia experiència puc dir que vaig veure passar totes les hores.

 

Ens vam alçar prompte i vam agafar el tren cap a l'aeroport, tren que quasi perdem perquè no teníem ni idea d'on estava la parada de rodalies... L'avió va sortir a les 10 del matí i per al nostre pesar darrere de nosaltres es va asseure una família amb dos xiquets, un del qual es va passar les dues hores del viatge plorant i cridant, sense poder deixar-nos ni descansar 5 minuts.

 

En arribar a Porto va començar a ploure i allà estàvem les tres perdudes buscant la parada de busos per anar a Vila Real, el poble on estava la nostra amiga d'Erasmus. Al final preguntant (gràcies a l'Alba que es defén prou bé en portuguès) el trobem! I encara sort perquè el bus eixia en cinc minuts i el proper ja era una hora després...

Després d'una hora i mitja en un bus que queia a trossos i per senders muntanyencs per els que teníem el pressentiment que anàvem a morir, arribem a Vila Real.

Els següents tres dies els vam passar al poble, descobrint els seus petits encants i menjant i provant sangries, de vi blanc i de vi verd i menjant i rient-nos del cansament i eixint de festa i menjant encara més.

 

Dijous per la vesprada vam eixir de Vila Real i vam anar a Porto on passaríem la nit per poder visitar encara que fos un dia, la ciutat. Però divendres per seguir amb la nostra ratxa de bona sort es va passar el dia plovent. No era una pluja forta, sinó la típica plutja que dóna per c** i que amb el temps t'arriba a deixar tota mullada. Però tot i així, vam gaudir molt la visita.

 

Per la vesprada ja vam agafar el vol i a les onze de la nit vam aplegar a l'hostal de Barcelona on ens quedàvem per així al matí pegar una volta i agafar el bus per la vesprada direcció a València. Eixa última nit l'habitació era de 24 persones, mixta i amb gent molt estranya que només feia que observar... En fi, una altra nit sense dormir.

 

L'endemà, per a variar també ens va eixir plovent i vam veure Barcelona com vam poder fins que vam agafar el bus que arribava a les onze de la nit a València.

 

Sense cap dubte ha estat un viatge intens i amb alguns contratemps que l’han fet graciós i interessant.