L'espiral

D’això que et passes mesos comptant quants dies falten per al Viña Rock i de sobte te n’adones que ja ha passat… Doncs això!

 

Aquest any, ho hem tingut completet, del 29 fins al 3! Vam arribar a les 22h i corrent ens vam anar a per les entrades, quan de sobte ens veiem la cua i que quasi vam caure de cul al veure  tant de personal! Però vam tindre sort i vam arribar a hora de Manu Chao. Que he de confessar que em va decebre una mica, ja que en la majoria del concert ni cantava i tota l’estona tenia la mateixa base de música. Però la nit va millorar amb La Pegatina, que es va lluir, sobretot al final a l’hora de presentar cada membre del grup, AIXÒ SI QUE ÉS FESTA, SENYORS!

 

Podem dir que aquest any  hem complert més o menys el nostre horari de concerts, encara que a alguns no vam anar, per gossera o perquè feia massa sol... Això sí, concerts que marquen com el de Boikot, que ens recorde cridant “Comandante Che Guevara!” com si la nostra vida fos en això. O el concert de El Canijo de Jerez fent el canelo per allà. O esperant a que anara Mellow Mood que assegudes a terra quasi ens dormim. I sense oblidar el gran concert de La Gossa Sorda, que encara que anàvem mig morts, se me va fer curt!

 

En fi, no sé com podria resumir els quatre dies breument. Tants bons moments, cada concert. El conèixer a gent que acaba sent com la teua família d’allà. El acabar disfressant-te de qualsevol cosa, així, perquè sí. Les excursions a la gasolinera per a utilitzar el bany i dutxar-te al safareig de cotxes...

 

Hi havia massa ganes de Viña i la veritat és que ha sigut gran, MOLT GRAN!