L'espiral

Despertar-se un divendres a les 5.30 del matí només és bon auguri si és per a fer un viatge, encara que siga de 9 hores en un bus per a anar a Roma a una trobada internacional.

 

Doncs bé, una vegada arribem a Roma, el primer que fem és una excursió guiada pel centre, el Colosseo, les ruïnes, Vittorio Emanuele, Piazza Navona... fins que tornem al bus i anem a l’hotel, on deixem les maletes i ens anem ràpidament a sopar. Amb pressió perquè teníem una hora per a arreglar-nos, tornem corrent a l’hotel, ens donen les habitacions i comencem amb el caos: sis xiques per a arreglar-se i només dues habitacions.

 

Una vegada preparades baixem a la porta de l’hotel on havíem quedat amb tot el grup. Quan ja estem tots anem al metro i amb els ovaris a la gola agafem l’últim que passava... Una vegada dins ens posem a cantar temes com: la Macarena, Aselejé, Volare, alguna que altra d’Estopa... tot molt típic: el metro petat d’Erasmus i tots cantant.

Davant la discoteca tot el món fent botelló i ja per a variar, anares per on anares tot el món parlava castellà. A l’hora d’entrar això va ser un show, una cua de quilòmetre, tots espitjant i una amiga i jo preocupades per una altra amiga.

 

Total, una vegada dins anàvem fent viatgets al bany a veure si la cua disminuïa, però no va haver sort... al final vam desistir i ens vam posar a ballar. Però de sobte em veig jo sola ballant amb un mexicà, així que comença la utopia de trobar a les altres. Doncs bé, agafa el mòbil fortament per a que no te’l tiren a terra, intenta parlar per whatsapp i resa per a que alguna et conteste. Al final ho vaig aconseguir, les vaig trobar! Però després estava el problema de com tornar a l’hotel... Gràcies a que vam trobar a una xica de la ESN que ens va dir quin bus havíem d’agafar. Però una vegada baixem del bus, la nostra orientació era nul·la, teníem totes les esperances posades en la xica de la ESN, però de sobte ens la veiem amb el google maps... De nou estàvem perduts. Finalment després d’un hora arribem a l’hotel...

 

El segon dia, ens despertem havent dormit dues hores i ens anem una xica i jo pel nostre costat a perdre’ns per Roma (no molt difícil). Per la vesprada va començar a ploure així que a les 6 ja estàvem en l’hotel, i vam caure al llit desesperadament. Després la mateixa moguda, ves a sopar i arregla’t... una hora per a arreglar-nos, però aquesta vegada amb un propòsit: anar coentes! Com? Amb la samarreta de la ESN que ens havien regalat!

 

I després ja agafar bus, botelló i discoteca. Almenys la segona nit no ens vam perdre, i ja sabíem tornar a l’hotel.

 

Bé, i per acabar, l’últim dia ens vam adormir... A les 9.30h havíem d’estar baix amb les maletes i ens vam despertar a les 9.20 (també amb dues hores de son). Després d’aquest contratemps baixem corrent i anem cap al bus que ens deixava per fer una visita en el Colosseo, però nosaltres només teníem ganes de seure i menjar... així que a les 12 ja estàvem menjant perquè a les 14 partíem de nou cap a Milán.

 

El viatge de tornada va ser etern, encara que gràcies a les rialles i les pel·lícules es va fer un poc més amè, però el mal d’esquena i que en l’últim moment ens posaren a tot volum salsa i batxata va ser el que ens faltava...

 

No sé ni com resumiria aquest viatge. La veritat és que esperava gaudir-me’l, però he de dir que ha superat les meues expectatives. Deixant de banda els contratemps a estat un viatge ple d’aventures i sobretot rialles, perquè de 24h, 22 ens les hem passat rient i 2 dormint...