L'espiral

Falles, 17 de març i bon dia. Era un concert del qual només havíem escoltat a dos grups dels que tocaven. Però eixa no era la nostra major preocupació. Ni la nostra, ni la dels nostres familiars.

 

La qüestió és que anàvem a fer fotos amb “Fotografia on tour” i jo, personalment, no coneixia al xic que ho portava, i Laura, només havia quedat una vegada amb ell. Però nosaltres, a l’aventura!

 

El concert començava a les 21h. i nosaltres estàvem en Tavernes, on havíem quedat a les 20h. amb els xics de veure’ns per a anar amb un sol cotxe, el d’ells, que venien de La Font d’En Carròs.

 

El problema va vindre quan a les 20h. encara no teníem noticies d’ells, ni que havien eixit del poble ni res... per una part a mi la meua germana (en mode “preocupaora”) m'acrivellava a whatsapps dient frases com: “però Noelia, no els coneixeu? Però esteu boges? I si vos furten les càmeres?” o “no aneu! Encara que ara vos criden, no aneu, això no és seriós”... coses així. Per una altra part, estava la mare de Laura més preocupada de que Laura arreglara el matalàs on anava jo a dormir aquella nit que de la tardança dels xics...

 

Bé, després de dos hores de nervis, de whatsapps, trucades, i del moment de “riure fluix” imaginant-nos entropessant amb algun cable o amplificador... per fi, a les 21h. van arribar els xics a Tavernes.

 

Al cotxe el nerviosisme ja anava disminuint i vam arribar a Burjassot amb prou retrad. Vam entrar al concert quan anàvem a començar a tocar Pirat’s Sound Sistema, un dels grups que si coneixíem (menys mal). Vam començar amb alguna que altra “vergonyeta”, que si ara faig la foto a este costat, després m’aparte un poc per a no tapar molt als de darrere (el públic), però poc a pot vam entrar en la nostra salsa.

 

Després ja anava l’últim grup, Aspencat, on ens van dir que havíem de gravar un parell de cançons per a “Sons de Xaloc”. Ens van col·locar, Laura a un costat i jo enmig de l’escenari. Per a colmo, Aspencat es fan d’utilitzar fum i d’eixes llums que et tornen cecs per moments...

 

En acabar el concert vam eixir del recinte i vam agafar el cotxe per a tornar a casa. El resultat: moltíssimes fotos i vídeos, mal de cap i agulletes als braços, però una grandíssima experiència que ens ajudarà a la pròxima, o això esperem.