L'espiral

Després de tres anys d’insistència continua, per fi he anat a Moros i Cristians d’Oliva. La cosa és que jo al meu poble no en tinc, per tant no sabia com anava l’assumpte. Es a dir, sabia que hi havia cabiles (però no sabia que eren), sabia que hi havia filaes (però no veia quina era la diferència entre les cabiles) i també sabia de l’existència dels Taifes (que tampoc sabia que era, però sabia que era important perquè eixe nom sonava molt)...

 

Doncs bé, la primera nit, el Puxero, que ve a ser pagar 23€ a canvi d’una samarreta, tota la beguda que vulgues gratis i puxero per a sopar (açò últim no li veig la gràcia, no sé si és perquè no m’agrada el puxero de normal, perquè no m’agrada el menjat tan calent a l’estiu o perquè no entenc com havent pizzes i hamburgueses hi ha puxero. En fi, tradicions).

 

I bé, la nit va anar de la següent manera: vam arribar a la cabila Marràqueix i allí la cassalla feia estona que jugava. Demanarem cerveses, mentiretes, cassalles i desprès vam sopar. Anàrem al passa-carrers i vam veure a totes les xarangues. Després més cassalles, més cerveses i més mentires, i a més a més algun que altre ron. Ballarem, parlarem i ens vam perdre per Oliva amb visita turística i tot.

 

El segon dia va començar prou tard perquè a Noelia diguem que li costa alçar-se... Vam anar a per Inés a Gandia i d’allí a la botiga de Noelia a per tot el que necessitàvem per a la nit (si teniu la possibilitat d’entrar a una botiga quan està tancada, ENTREU! És una cosa molt rara i mola) i de la botiga a menjar pipes mentre desfilaven els cristians. Després vam sopar a casa Noelia amb algunes amigues més. I a partir d’ahí vodka fins que acabarem a la platja mirant el Desembarc. M’agradaria poder contar que per a acabar la nit bé vam nadar, però no va ser així…

 

El tercer dia va començar bé ja d’entrada, amb guitarra de bon matí. Després dinar, tornar a Inés a Gandia, botiga, pipes mentre desfilaven els moros, pizzes per a sopar i com que ja era l'últim dia i en teoria no hi havia tanta festa tampoc volíem massa cosa per a beure, però vam calcular mal les mesures… vam veure a  la Parranda tocar (ho fan genial per cert) i d’ahí a una altra cabila i finalment clavades en una font.

 

Al matí següent jo me'n vaig tornar al meu poble. I vaig rebre el següent missatge de Noelia:

N: Laura t’has deixat una camisa, una tovalla, un anell i els pantalons llargs. Com has arreplegat?

L: Dormint

 

En resum, Moros i Cristians d’Oliva és molta festa i dormir poc.

Ho recomane!