L'espiral

Vaig acabar les classes a les dos i vaig agafar el tren cap a Vilafranca a les tres. Allí havia quedat amb Núria i amb les altres dos xiques del blablacar per a anar cap a Madrid.

Una de les coses bones (i males al mateix temps) que té blablacar és que pots conèixer a tot tipus de gent. Tinc que dir que per lo general totes les meues experiències en blablacar han sigut bones, i en aquest cas va ser el millor viatge que he fet. Vam tindre la sort de anar amb dues xiques amb les quals vam parlar de tot durant les 5 hores que va durar el viatge.

A Madrid ens quedàvem al pis del pare de Núria que estava buit aquell cap de setmana i es trobava al centre del barri de Malasaña. Vam arribar sobre les deu de la nit i l’única cosa que vam poder fer va ser anar a sopar i a fer una birreta a un bar mexicà anomenat La Catrina.

El primer dia a Madrid ens vam alçar prompte i vam anar a buscar un lloc per desdejunar, com el que ens havien recomanat estava tancat vam anar a parar a un baret que ens va conquistar amb un cartell a l’entrada que posava “café calentito”. El bar es deia El Rincón i tenia una exposició d’il·lustracions sobre Fernando Pessoa fetes per Ricardo Ranz. Totalment recomanable. Després vam anar a visitar la Puerta del Sol, vam passejar per la Calle Mayor i vam acabar a la Plaza Mayor on estaven començant a muntar el mercadet de nadal. Per a Dinar vam anar a un lloc que es deia Viveros, on es menjava molt bé i a un preu completament assequible, també recomanat. Per la vesprada vam anar a passejar per  Gran Vía  (on ens vam donar conter de la quantitat de pujades i baixades que tenia Madrid i que no esperàvem) i a visitar al Templo Debod on volíem veure el capvespre i havíem quedat amb Joan. Des d’allí Joan ens va portar a passejar per la zona de La Latina i a la Plaza Tirso on vam fer una birreta i vam sopar. A mi tot allò em sonava de les cançons de Pereza.

Al segon dia ens vam torbar a alçar prompte i vam a desdejunar al lloc que ens havien recomanat, que ja estava obert. El lloc era un cafè vintage al barri de Malasaña que es deia Lolina. Quan vam acabar ens vam dirigir cap al Parque del Retiro i El Palacio de Cristal. Havíem vist que durant dues hores els museus eren totalment gratuïts. Vam intentar anar cap al Museu del Prado però al veure que la cua que hi havia li donava la volta vam decidir anar directament al Museu Reina Sofia i fer cua i una hora abans per a poder veure el Guernica i alguns dels quadres de Dalí i Picasso que era la part que més ens interessava. Quan vam acabar teníem pensat veure el capvespre des de la terrassa del Circulo de Bellas Artes, però ens vam trobar altra vegada amb una cua immensa, en fi... Era dissabte i l’última nit que ens quedava i volíem eixir a algun pub o discoteca, però Madrid és la ciutat de les cues pel que sols vam anar a fer-nos unes quantes cerveses pel barri de Malasaña.

El dia següent a les quatre havíem agafat un cotxe en blablacar per a tornar cap a Barcelona així que pel matí sols vam poder anar a pegar una volteta pel barri i congelar-nos de fred.