L'espiral

Com descriure el concert del passat dijous dia 17 de La Gossa Sorda i altres dubtes existencials…

 

Acaba de la universitat, ves corrent a casa, agafa-ho tot, pren el bus i arriba sense perdre’t a la sala Repvblicca (Mislata) amb captures de pantalla del Maps perquè el Google Maps del mòbil no et funciona.

 

Nivell desbloquejat!

 

Això sí, el pitjor d’anar amb dues persones que no es coneixen entre si, on  tu ets el punt en comú, és que hi ha un moment en què el tema de conversa ets tu, i no precisament per a dir coses boniques, no. Més bé per a clavar-se amb tu... En fi, al que anàvem: el concert!

 

La veritat és que, personalment, se me va fer curt, però intens. Això sí! Ja que com tothom esperava van sonar clàssics com “Ball de rojos” o “Babaloco”. I la que no podia faltar, la cançó que dóna nom a la seua última gira: “l’última volta”, que va ser en eixe mateix moment on la sala es va adonar que era probable que fora l’última vegada que escoltaven eixa cançó en directe, i va embogir.

 

El més destacable del concert sense cap dubte va ser la participació d’altres artistes, que a cada cançó feien la seua col·laboració donant un to més familiar al concert.

 

En acabar torna l’odissea de tornar a casa també amb captures de pantalla. Però ahí està el típic amic que no té vergonya, ni la coneix i se’n va cara a una parella que accedeix a apropar-nos amb el cotxe. I ahí que vam anar! Sense pensar-ho dues vegades vam pujar al cotxe i ens van portar a casa, sense res a canvi, ni un miserable euro van voler...

L’ésser humà encara ens pot sorprendre per a bé senyors!

 

En fi, un gran concert i una millor nit.