L'espiral

KÖLN, BONN I DÜSSELDORF

D'això que estàs avorrida un dia a casa i comences a buscar vols barats… Doncs així va començar tot.

 

Abans de Nadal em vaig posar a mirar vols i a temptejar que ciutats eren cares i quines eren menys cares, fins que Alba em va dir que a Köln tenia un conegut i li vam començar a bombardejar amb preguntes. La veritat és que ens va convèncer i un dia a les 12 de la nit ens vam posar a comprar els vols, parlant per WhatsApp i cridant-nos per tindre tota la informació correcta.

 

El viatge va començar el dilluns 23 a les 3 del matí, quan el pare de Majo anava recollint-nos a cadascuna per portar-nos a l'aeroport.

 

Quan van passar a per mi, ja era la penúltima, la furgoneta va deixar de funcionar i vam haver de baixar 4 a espentar-la fins que va arrancar de nou.

 

Després d'una hora i mitja de camí per fi estàvem a l'aeroport d'Alacant.

Ens vam proposar a entrar i entre maletes, trau tots els cables, els líquids, lleva’t les botes, etc. A qui van parar? Exacte, a mi! Vaig agafar les meues coses i em vaig aturar davant del guàrdia que em passava un d'aquests pals magnètics per tot el cos. 

 

En acabar vaig ficar de nou la càmera i tots els cables dins de la motxilla i ens vam anar cap a dins, però a la sortida del duty free... OH la meua maleta! Amb tots els trastos i pendent de la càmera m'havia deixat la maleta a la cinta! (Sí, molt comú en persones despistades com jo i tenint en compte que no havia dormit ni una hora). Total vaig anar corrent com vaig poder sense ofegar-me per la risa i allà estava ella, tota sola, tan desprotegida: la meua maleta a la cinta…

 

En fi, després d'aquest petit contratemps que ens va acabar de despertar a totes vam pujar a l'avió rumb a Köln. I després de gairebé tres hores de viatge vam arribar.

 

En baixar, l'aire gelat ens va colpejar com si d'un cop de puny es tractés.

El dia va transcórrer sense incidents, vam deixar les maletes a casa Fernando, que vivia allí i ens vam disposar a fer una volta per la ciutat. La boira no ens deixava veure amb claredat les coses però tenia el seu encant. Tot i que en cert moment em vaig veure amb ganes de plorar del fred que tenia i de lo congelats que tenia els peus.

 

Després de dinar ens vam assabentar que hi havia prop un llac completament congelat, i allà que vam anar. La gent caminant per allà com si res i fins i tot hi havia un parell jugant a hoquei. Això si, quan s'acostaven a nosaltres i sentíem el cruixir del gel, no ens feia ni p *** gràcia.

 

El segon dia ens vam despestar prompte perquè volíem agafar el primer tren direcció a Bonn, però quan vam sortir al carrer el vam veure tot nevat i ens va entrar tal emoció que ens vam empanar amb la neu i vam haver d’agafar el segon tren.

 

Una vegada a Bonn el primer que vam fer va ser esmorzar (si, així de sanes som) i vam anar a per un mapa, un mapa que ens va costar els seus 50 centimets que es diuen prompte però no els esperàvem!

 

Vam passar el matí per Bonn, visitant els monuments principals i després de dinar vam decidir agafar un tren direcció Düsseldorf, però ens vam haver d'esperar més de mitja hora a que arribés el tren, més l'altra mitja hora dins el tren. Total que quan vam arribar a Düsseldorf eren les 17h però ja de nit, per tant entre que hi havia poca llum i que feia fred no ens venia molt de gust anar pel carrer, així que vam donar una petita volta, ens pararem a berenar (això sense falta) i vam agafar de nou el tren de tornada a Köln.

 

El tercer dia ens vam dedicar a visitar el que no havíem pogut veure el dilluns per Köln i a més com feia millor dia vam aprofitar per fer fotos, menjar, comprar souvenirs, anar al museu del xocolate, pujar a un mirador, veure cérvols i prendre el sol. No, l'últim no va servir de molt, feia fred igual!

 

Dijous ja ens vam alçar prompte, vam ordenar la casa i ens disposarem a anar cap a l'aeroport. Al que vam arribar com dos hores abans perquè vam sortir amb antelació per si de cas teníem algun contratemps. Encara que per variar a l'entrada també em van parar, em van registrar i van mirar si tenia explosius a la maleta (molt normal en mi, clar).

 

Després de 3 hores vam arribar a València i en sortir de l'avió els nostres rostres van tenyir d’un color vermell de la calor que emergia el sol… I per acabar el viatge ens vam anar a dinar i aquesta vegada en una terrassa!! Beneït clima de la terreta!

 

En fi, la veritat és que ens va sorprendre el viatge per a bé. La ciutat tenia el seu encant, amb boira, amb neu i amb sol! La casa (que vam agafar per airbnb) era perfecta per a nosaltres i barata! I la veritat és que el viatge ens va costar menys del que ens pensàvem... 

Així que menys per alguns moment de moltíssim fred... Xapó!