L'espiral

He d’admetre que m'agrada llegir. Diria que sempre m'ha agradat. Encara que depenent de l'edat m'ha agradat més o menys. He d’admetre també que un dels llocs on puc passar hores i ni adonar-me'n és a les llibreries. Doncs bé, malgrat tot això no recorde haver anat mai a una Fira del Llibre, fins el dissabte passat que vaig anar a la de València.

 

Vaig saber de que ha València hi havia una perquè la il·lustradora Paula Bonet va penjar al Facebook que ella estaria firmant el seu nou llibre "Qué hacer cuando en la pantalla aparece THE END" aquella mateixa vesprada. De seguida em van entrar ganes d'anar, ja que no hi havia estat mai a cap. Després d’enviar Whatsapps a totes les persones que més o menys jo sabia que els agradava llegir i no traure trellat en ninguna d'elles (perquè es veu que totes tenen l'agenda molt més completa que jo) li ho vaig proposar a mon pare que sabia que ell voldria vindre. I això, cap a València que ens anàrem.

 

Una vegada arribarem jo tenia clar que volia dos llibres. En primer lloc el de "Qué hacer cuando en la pantalla aparece THE END" de Paula Bonet, i en segon lloc "Totes les cançons parlen de tu" de Xavi Sarrià. Doncs bé, arribarem i en una de totes les paradetes que hi havia vaig poder trobar els llibres, així que sense dubtar-ho, els vaig agafar. Jo no havia ni mirat l'hora que era, però quan estava pagant-los (per cert, al ser la Fira del Llibre fan un 10% de descompte en tots els llibres que compres, per tant és un motiu més per a anar) el venedor em va dir que en aquell mateix moment estava Paula Bonet firmant-los a la caseta d'organització. Jo no tenia pensat que me'l firmara, però mon pare va dir que ja que estàvem allí i ja que no tenia cap llibre firmat per un autor no perdia res si anava, i així un record més que tenia.

 

Hauria d'haver fet cas al venedor en aquell moment i anar a que me'l firmara. Però jo, pacient com sóc (sols per a algunes coses tot hi ha que dir-ho) vaig decidir acabar de pegar una volta per la fira i anar després.

 

Al acabar ens vam acostar a la caseta d'organització i la cua que hi havia davant era d'unes 20 persones. No estava mal, vaig decidir quedar-me i esperar. Al cap d'un minuts es van posar darrere meua dos dones que estaven prou emocionades, no paraven de repetir que era una gràcia haver pillat a l'autora allí i que què contentes estaven d'endur-se el llibre firmat (eren d'aquell tipus de senyores que et trobes a tots els llocs on hi ha més de 50 persones i es dona alguna cosa gratis; d'aquelles que parlen amb l'acompanyat però tots els que estan al voltant poden sentir-se partícips en la conversa encara que no òbriguen la boca en cap moment). Al minut més o menys se'ns va acostar un home i ens digué que en 20 minuts l'autora deixaria de firmar llibres perquè havia d'agafar el tren, per si voliem anar-nos-en... Les dos senyores calcularen ràpidament que ens podria firmar el llibre justet. Les tres decidirem quedar-nos.

 

El problema ve ara. Segons el que vaig poder veure jo de lluny i el que una de les dones va anar a investigar, la firma eren dos segells que formaven un dibuixi al costat la firma escrita. Per tant es tardava un poc a fer, i si a més li sumem que tothom volia una foto amb l'autora encara era més llarg.

 

Quan faltaven 3 persones per a que em tocara a mi, Paula va dir que tenia que anar-se'n que si no anava a perdre el tren. I ací és on entra l'habilitat d'aquelles dos senyores que 20 minuts abans estaven tan contentes de poder endur-se el llibre firmat. "Xica, es que és una pena que estant ací no puges firmar-nos-el" i ahí vam tindre sort tots els que estàvem allí, ja que l'autora va accedir a fer-nos una firma ràpida a llapis (això sí, ens vam quedar sense els dos segells que era el que més molava de tot).

 

I fins ací la meva experiència a una fira del llibre. Pense que si vos agrada la lectura és un bon lloc on passar la vesprada, i si no, doncs també ja que hi ha concertets i eixes coses.

 

 

www.firallibre.com