L'espiral

Aquest any era un any estrany, ja que fins al final no ens vam decidir que fer per cap d'any. Només estàvem Laura i jo, i jo treballava el 31 i havia de tornar a casa...

Després de pensar-ho molt vam caure de nou en els braços del Festivern.

 

He d'admetre que el cartell no em semblava gran cosa, però ha resultat ser un dels Festiverns en què més concerts m'he gaudit, no sé si perquè tenia fred i necessitava estar dins la carpa o perquè coneixia a la majoria del cartell però no els havia vist massa en concert i tenia curiositat...

He de dir que pel fet de que el 31 treballava, em vaig perdre molts concerts del 30 com Tremenda Jauría (i encara no m'ho he perdonat!), però com he dit abans vaig poder gaudir de molts concertazos, com el d'Ítaca Band, Mellow Mood, Los chikos del maíz, La Trocamba (que haurien d'haver tocat més tard), Plan B, Pirat's, Mafalda, Talco i altres...

Aquest any crec que és el primer (de molts) en el qual vam poder fer les campanades a la carpa. Va ser curiós que la primera cançó del 2017 fora de Camilo Sesto, la que diu "vivir así es morir de amor..." (no me la trec del cap) i tot i que no em vaig enterar molt de les campanades perquè no s'escoltava res, va ser un plaer començar l'any en el Festivern.