L'espiral

Tot va començar quan ens van dir que anaven a agafar els passes de premsa per a un nou festival que anaven a fer en Ontinyent, el DIÀNIA. De sobte Laura i jo ens vam fer a l’idea d’anar.

 

Doncs bé, ja teníem les entrades comprades quan dos dies abans del concert ens avisen que per anar com a premsa no calia entrada (així de pringades i novates som). I ja ens veus a Laura i a mi preguntant a tothom si estava interessat en anar... En fi, no vam traure trellat.

 

Bo, dia 18, divendres, havíem quedat en Oliva i per a variar Laura feia tard. Arribàvem a Ontinyent a les 11.30h. i el primer que vam fer va ser muntar la tenda, amb 28º C pegant-nos a l’esquena, amb les piquetes que no es volien clavar i amb la poca gràcia que tenim per a muntar una tenda.

 

Després volíem agafar els passes de premsa però no teníem ni idea d’on anar, per tant vam decidir anar a la zona dels concerts. Allà un xic (cantant d’Auxili) ens va veure amb tal cara de perdudes que ens va preguntar on anàvem i ens va indicar on aconseguir els passes. Bé, després de pegar més voltes que un tonto arribem a la carpa on es demanaven i ens diuen que encara no tenen les polseretes, que anàrem per la vesprada...

 

Sort que per allí estava la nostra amiga Cristina que ens va adoptar de tal manera que vam menjar amb ella i els seus amics i ens deixava sa casa per deixar trastos.

 

Arribat el moment d’agafar les entrades, anem a la taquilla i el xic ens pregunta: "medi?" i jo fina que estava pense: "medi? Que diu? Jo he vingut en cotxe!" i de sobte em sent que Laura diu: "Fotografia on tour". En fi...

 

Entrem a la zona dels concerts i anem cap a l’entrada de premsa. Entrem i dos xics que estaven a l’entrada es queden mirant-nos i ens diuen: "per a entrar primer heu de jugar al sambori". Mirem al terra i veiem un sambori en l’arena... i jo pensant: "per favor no, que en lo maldestra que sóc jo, em caic i la lie".

 

Doncs bé, començarem a fer fotos a grups com La Marabunta, Kaoba i Aspencat. En acabar anàrem a deixar les càmeres i ens vam sorprendre de la festa que portava l’últim grup del divendres, Dj’s calaiaia, que va fer que la gent es quedara per la música, per l’espectacle que feien i perquè llançaven les típiques polseretes que fan llum.

 

En eixe moment se m’acosta un xic amb els ulls més blaus que he vist en la meua vida i em diu: "perdona em dones una polsera, es que no he aconseguit agafar cap" (jo tenia quatre). Li la done, em gire per a veure a Laura i me la veig embobada mirant al xic. He de dir que el xic era molt guapo. Ens mira i ens pregunta alguna cosa, i nosaltres sembrades li contestem les dos a la vegada: "QUE??" a tota fortor... En fi, un altre fail.

 

Quan es va acabar tot el que hi havia a la zona de concerts van començar amb la rave, que estava darrere de la nostra tenda de campanya (per a variar amb la nostra sort). Almenys la música al principi era més dub i molava, però quan ens vam decidir a dormir va començar a canviar i això semblava una batedora rovellada. Jo sentia com la gent passava pel costat de la tenda dient: "vés amb compte amb les piquetes" o "esta és la nostra tenda?"... i jo pensant que m’aplastaven el cap, que em queia la tenda damunt o que se’ns acoblaven en la tenda. Tot açò, mentre Laura dormia plàcidament.

 

Sobre les 8 – 8.30 va acabar la rave y quan estava a punt d’adormir-me es sent un coet. Mire a Laura que em pregunta que ha passat, li dic que no ho sé i ella es gira i segueix dormint... Jo congelada de fred intente dormir i de sobte em sorprenc despertant-me pel so del despertador. Anàvem a per un altre dia...

 

Dia 19, dissabte. Eixim de la tenda i ens anem a casa Cristina a dutxar-nos i a arreglar-nos, ja que havíem quedat amb ella per a anar a les paelles que organitzaven allí en el festival.

 

En les paelles la veritat és que no hi havia molta gent. Nosaltres estàvem amb Cristina i els seus amics, que en comptes de paella van fer torrà, que ens va saber a glòria, mentre sonava La Trocamba Matanusca. A més, ahí ens va somriure un poc la sort i vam poder vendre les entrades que en un principi eren per als dos dies, doncs per a un (algo és algo).

 

Bé, després de dinar ens anem de nou Laura i jo a la tenda on després d’un senyor "entrepà" (com en HIMYM) ens va entrar el riure fluix. Ens tocava de nou anar a fer fotos. Doncs bé, eixe dia ens tocava anar a grups com Sherpah, Smoking soul’s, Auxili i La Raíz.

 

En tots els concerts intentàvem fer fotos "decents" però la llum no ajudava massa... A més, va haver un moment en Auxili en el que vaig pujar a l’escenari per fer unes fotos i quan vaig a baixar va i m’apaguen per complet la llum. Vaig estar deu segons esperant a que encengueren de nou la llum mentre intentava il·luminar un poc el camí amb la càmera... total, quasi em mate.

 

Entre els dos últims grups hi havia grups que no coneixíem per tant ens vam anar a sopar i a reunir-nos amb Cristina i els amics on estaven fent el botelló. En un moment d’eixos vam anar a la tenda on vam poder comprovar que pel vent la tenda estava mitja torta i que, a més a més, no sé com, un dels sacs estava mullat. Doncs bé, ho vam deixar tot com estava i vam anar al concert de La Raíz.

 

Quan va acabar La Raíz, vam anar a deixar les càmeres i vam continuar la nit amb l’últim concert que era Tashkenti. En finalitzar els concerts volíem anar a la rave, però tornava a sonar com si fora una batedora rovellada i no ho vam poder suportar. Per tant ens vam anar a dormir a casa Cristina ja que passàvem de dormir amb sacs mullats, ja feia prou fred com per a tindre el sac gelat!

 

En fi, diumenge ens despertem, arreglem tot, anem a per la tenda, la desmuntem (trobem que té dos forats), carreguem tot al cotxe i cap a Oliva de nou!

 

I així va ser el nostre festival... Hi ha més anècdotes, però són més vergonyoses i més personals, així que açò és tot.