L'espiral

El pitjor d’arribar a un festival en la segona tanda és buscar on tens la tenda muntada. Algunes anaven el dijous i altres el divendres, i a mi em va tocar el divendres. Doncs el més graciós és quan arribes i et diuen que s’han anat de ruta i que has de trobar la zona on han muntat les tendes, i més graciós encara quan et diuen: tu busca un tendal verd i unes tendes muntades en cercle on hi ha una tenda "canadiense". I veus el panorama i hi ha cent tendals verds amb cent tendes canadienses!

 

En aquesta edició del Diània no anava com a premsa, sinó que volia gaudir-me el festival com tocava. I tant que ho vaig gaudir! A l’hora d’acampar anàvem amigues d’amigues, per tant érem un bon grup i vam conèixer a grans persones.

 

He d’admetre que tenia moltes esperances en aquesta edició  i la veritat és que no va defraudar. Em vaig poder enamorar encara més de Train To Roots i de Green Valley, que van portar molta festa. I La Trocamba Matanusca que em va sorprendre per a bé ja que es va lluir tancant el festival.

 

Per tant podria dir que ha sigut un senyor festival!