L'espiral

Quan dius que te'n vas d'Erasmus i que a més a més te'n vas a Turquia tots es queden pensant per quin motiu hauràs triat eixe destí, i és perquè no s'imaginen que és un dels llocs on val la pena viure deu mesos de la teua vida. He de reconèixer que no és un dels destins on el primer en el que penses és en festa i alcohol, però d'això se'n troba a tots els llocs.

 

Vaig triar Turquia precisament perquè volia viure una experiència nova i conèixer una cultura diferent, però el que no m'esperava és que fora tan diferent i a la vegada tan igual. Quan vaig arribar pensava que mai m'acostumaria a algunes coses, però en veritat ara són les que més trobe a faltar (la crida de les mesquites, no entendre res quan estàs al metro, que hi haja deu gossos que t'acompanyen a casa cada nit...). I una vegada ja han passat deu mesos i estàs altra vegada al teu poble te n'adones que moltes de les coses que després de cinc mesos ja veies normals ara ja no les tens i veus estrany que al carrer no hi haja soroll 24h al dia, que el menjar no faja olor a espècies i que el mercat no tinga tant de color com un basar. 

 

Supose que com totes les coses, anar-te'n a viure a l'altra punta d'Europa al principi mai és fàcil (cases sense mobles, sostres plens de goteres, permisos de residencia, learning agreament...) però poc a poc vas trobant solucions, amics i planejant viatges. I ara és on comença tot, on et dones conter que realment estàs aprenent coses noves. Perquè deu mesos després puc dir que he viatjat fent autostop, que he dormit a cases de gent que m'he trobat pel carrer, que he estat en un autobús més de 12h sense res en que entretenir-me i que he parlat amb gent de països que abans no hagués sabut situar en un mapa. 

 

Així que quan algú em pregunta si tornaria a fer Erasmus SEMPRE dic que sí. I Turquia? També.