L'espiral

Laura em va parlar tan bé del Carnaval de Vilanova i la Geltrú que quan em van dir d'anar em van faltar mans per buscar com anar...

Vaig arribar dijous a la nit a Barcelona. Divendres al matí, tot i que plovia, Laura i jo vam anar a fer una volteta pel mercat i després de dinar ja vam agafar el tren cap a Vilanova i la Geltrú.

Divendres de vesprada es celebra el famós Arrivo, on cada entitat va disfressat d'una manera parodiant temes locals, nacionals o temes lliures. La desfilada de carrosses per tota la ciutat va fins a la plaça de la Vila, on ens esperen els Djs per amenitzar el que queda de nit.

Dissabte, després de la nit de divendres, és dia de repòs absolut, almenys per a nosaltres que volíem morir lentament. Tant que fins a les 6 de la vesprada no vam poder eixir de casa perquè no erem persones (que no vol dir que després ho fórem). I crec que ens obliguarem a eixir perquè havia de comprar el clavell i el mantó per al diumenge que sinó...

Diumenge, dia de Comparses, a les 9 ja estàvem fora de casa. El matí va transcórrer entre música, caramels, mantons i clavells. El diumenge és per a la majoria de gent de la ciutat "el millor dia de l'any". Es tracta d'anar pels carrers de la ciutat al ritme de la xaranga i tirant caramels, fins que entres a la plaça de la Vila i amb el crit de "Comparsers i comparseres! La plaça és vostra!" comença la Guerra de caramels.

Òbviament ací no acaben les festes, ja que duren fins al dimarts de Viladot, però no em vaig poder quedar tant de temps i vaig haver de tornar a València. Però amb les experiències viscudes puc dir que és una festa magnífica i que per saber la gran sensació de festivitat que transmet cal viure-la!