L'espiral

I és en el moment en què tens alguns dies de festa i de sobte et veus enclaustrada a casa, al poble, sense cap pla, quan et planteges fer qualsevol cosa, com per exemple anar a Bocairent un dissabte, així perquè si.

 

Doncs ahí estàvem, quatre amigues clavades en un cotxe camí a Bocairent.

 

Com no sabíem massa clar com arribar ens vam posar el GPS. El camí d’anada va ser un show, amb Maria de copilot i amb el GPS en la mà. Tot anava bé, fins que se m’ocorre preguntar, per l’altura d’Ontinyent, si anàvem bé, i Maria mira el mòbil i amb un “sí, sí, posa que recte” va respondre. Total, que continue recte un poc dubtosa, fins que ja em veig el cartell de Muro d’Alcoi i li torne a preguntar si anàvem bé. Llavors respon de nou “el GPS posa que recte”...

 

En fi, que com era d’esperar, vam tardar més en arribar perquè quasi arribem a Xixona i vam haver de pegar una bona volta...

 

Una vegada allí, ens informem de les coses que podem visitar i ens posem en marxa, visitant el poble en si, els carreronets, els miradors, les coves per fora i seguint la “ruta màgica” que diuen allà.

 

Total que per a ser un pla que ni tant sols ens motivava massa vam acabar amb mal de panxa de riure’ns i amb alguna que altra historieta que contar.