L'espiral

Una de les millors coses, per no dir la millor, d'agafar-te un any és que pots viatjar tant com vulgues, ja siga per plaer o en aquest cas per feina. Aquesta vegada tocava recórrer tres ciutats del nord en les que no havia estat mai: Pamplona, Bilbao i Donostia.

 

De Pamplona no esperava res ja que no era una de les ciutats que havia pensat en visitar però he de dir que els carrers del centre i els parcs son boniquets. I a pesar del fred que feia vam poder gaudir dels colors de la tardor que per València no solen veure's.

 

La pròxima parada era Bilbao on més o menys si que m'havia fet una imatge ja que si no hauria anat l'any passat d'Erasmus a Turquia hauria acabat a Bilbao de Sicue i he de dir que m'esperava que fora més gran i amb més coses que visitar, però a pesar de tot em va agradar molt el contrast entre la part moderna on es troba el Museu Guggenheim i els carrers de la part més antiga amb totes les tendetes locals.

 

I per últim, i la més esperada de totes, Donostia. La que més em va agradar. Tant la ciutat com la "Playa de la Concha" que tant de matí com a poqueta nit es poden veure tots aquells que saben fer surf. És una ciutat en la que m'agradaria estar més temps (perquè sols ens vam poder quedar dos dies) ja que em va encantar tot el ambient que tenia per la nit. I com no, el menjar, perquè de tapes o pinxos o com es digen ens vam fer farts.