L'espiral
 |
|---|
28
febrer
Supose que per a molta gent (o al menys per a mi) carnaval és anar-te’n carregat d’alcohol i disfressat amb el primer que pilles per casa (i que abrigue a poder ser) a un poble de l’interior a escoltar les típiques cançons de verbena. Però este any tocava anar a un altre lloc, ja que Núria m’assegurava que “aquí el carnaval ho peta molt”.
Vaig arribar a Vilanova i la Geltrú per al dia de les comparses. “El millor dia de l’any” per a molta gent, per tant anava amb les expectatives molt altes i la veritat es que no em va decebre per a res. El dia de les comparses has de vestir-te amb falda o vestit (si eres xica), amb un mantó i amb dos clavells a la dreta i preparar-te per a la guerra de caramels més gran (i única) que he vist mai. Al principi vam estar unes quatre hores de passa-carrers per a acabar a la plaça al crit de “Comparsers la plaça és vostra”, aleshores tots comencen a llançar-se caramels uns a altres mentre intentes cobrir-te el cap amb el mantó de manera que no et toque cap caramel. I quan acaba tot açò la festa ja segueix fins al matí següent a ritme de reggae.
Per ser la forastera casi tots em preguntaven que si pensava que estaven bojos i si m’ho estava passant be i he de dir que no, no pense que esteu bojos i si, mho vaig passar genial.
La resta de dies de carnaval són molt més relaxats fins al Vidalot on va hi haure dos concerts, Els Catarres i Itaca Band. Que com no, els vaig gaudir moltíssim. I per finalitzar Urtica Sound, que a pesar que per a mi van ser un descobriment també els vaig gaudir moltíssim.
En definitiva, va ser una bona experiència i espere poder tornar alguna vegada.
"AQUÍ EL CARNAVAL HO PETA MOLT"
Escrit per:
Laura:
Boja del reggae i impuntual des del primer dia que vaig nàixer. Somie en recórrer el món amb una càmera i una motxilla.
Pense que totes les coses són extremadament simples o increïblement complexes, encara no ho he decidit ben bé del tot. I quan alguna d'elles no m'agrada l'adapte al meu gust.